de calories i plaer

a la taula i al llit, al primer crit

res no m’agrada tant Novembre 14, 2006

Filed under: "arts culinaries" — bataller @ 3:23 pm

Ufff, pel que sembla açò va avant, toca! Aquest blog que a hores d’ara ja comença a estar mig atabollat i que naix amb ambició de règim i que acabarà convertint-se en la grande bouffe -ja ho veureu-, a banda de les digressions, receptes, curiositats i bobades referents al món de la cuina, comptarà amb una secció de lletres, poemes, cançons i textos en general dedicats al bon menjar. Xicotetes apreciacions o imatges al voltant de la taula composades amb estima per gent dedicada a l’escriptura, la música i les arts en general. Avui encetem aquesta nova secció amb un dels grans poetes de la terreta. Com que la nostra benvolguda socarrada i col·laboradora, Abrusa, des de ses illes, ens va fer un primer comentari ben amable, hem decidit començar aquesta secció just amb aquest “res no m’agrada tant” del gran amant valencià Vicent Andrés Estellés. Un poema dedicat únicament i íntegrament al pebre (pebrera, pimentó, pebrot…) torrat. Tota una suggerència. Prepareu les vostres papiles gustatives; ací el pebre ens apareix en el seu estat pur, sotmés únicament al foc, ens apareix torrat, pobre, amb minúscules, però per altra banda insubstituïble i ben saborós en essència. Un pebre torrat sense cap més additiu que l’enrramada d’oli cru amb un pessic de sal. I una llesca de pa, va! Plaer de déus, plaer de pobres, molta vitamina C i, per favor, no perdem el nord tan prompte, amb poquíssimes calories! Ací va el poema:

res no m’agrada tant

com enramar-me d’oli cru

el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

m’agrada molt el pimentó torrat,

mes no massa, que el desgracia,

sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.

l’expose dins el plat en tongades incitants,

l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal

i suque molt de pa,

com fan els pobres,

en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.  

després, en un pessic

del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,

agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,  

eucarísticament,

me’l mire en l’aire.

de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.

cloc els ulls i me’l fot.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Horacianes. dins Obra Completa. Eliseu Climent. 1974.

 

Advertisements
 

2 Responses to “res no m’agrada tant”

  1. maria Says:

    Hola vull saver les calories del pebrot per avui dia 13/3/08
    moltes gracies.

    maria

  2. […] cert, el poema el vaig trobar a un blog que no coneixia, i que sembla que està mort (o almenys en coma: no actualitzat des de […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s