Aquesta també és una perversió personal d’un plat, o més bé una suma de dos. Acò és una suma de la crema de carabassa de Mar Roig, amb una crema de porros.
Es sofregeix una ceba i dos porros, i després s’afegeix al sofregit creïlla i carabassa (amb un poc d’aigua). Es deixa coent-se fins que està tot blanet, i després s’afegeix nata per a cuinar. Heu d’anar amb compte amb l’aigua perquè la carabassa en solta molta, i després afegirem nata -a posar-ne sempre estem a temps, que estem fent una crema i no un caldo.
Quan ho passeu per la minipimer, li afegiu pebre negre i nou moscada, i ho tasteu de sal.
El toc especial és deixar-se unes llaminetes de carabassa per fer-les fregidetes i uns filets d’all porro. Això és el toc especial de color i de sabor.
Ai que booo! Jo esta cremeta matxambrat sui generis teua no l’he tastada!! Però té una pinta…
I la pasta amb zucca ni te cuento!
Ai, jo he tastat els dos plats per separat, i estan sublims! Junts poden ser una cosa massa!
I jo sóc superfan del toc de les llaminetes fregidetes, que li dónen un toc molt saborós.
Me l’apunte
Feia dies que no em deixava caure per ací (ocupacions vàries m’han mantingut massa ocupada). Quina sorpresa quan he guaitat per veure què hi havia de nou. Quantes suculències! Me les apuntes.
Quina alegria, per fí la carabassa!
Això m’ha donat una idea per fer un reportatge-seguiment a ma uela, que a la que em descuide ja està fent bunyols, i d’enguany no passa que jo n’aprenga.
Les receptes no cal dir que vaig a tastar-les!
Bata, de PUERROS, no de PORROS, que eso se fuma, fonyigón