Co-lló! Quin peaso arròs al forn. Mmm…I quant de temps sense menjar-ne. Últimament estic poc cuinetes. Sort que la mare i el pare vénen a passar uns dies i m’han promés que em cuinaran coses bones…i valencianes, xa!
No sé si seré capaç d’algún dia possar llonganissa al meu arròs al forn, encara que m’ha tentat molt, l’ortodoxia casolana em controla en excès…però interessant és, i molt…
Què bo!!! Un plat que mai falla, i que a tots agrada. Ole per l’arròs al forn! Eixe arrosset sequet, eixa botifarra, eixa costelleta…eixa tomaca!!
Un xicotet però: eixa llonganissa jo l’haguera deixat una mica en segon pla, perquè eixa perspectiva en primer pla perturba una miqueta…
home, als locuelos que teniu eixos somnis, és normal que vos perturbe. Si Freud levantara la cabeza…
Si Freud levantara cabeza segur q de cap nava al plat d’arròs, vamos, com si ho veges! i es deixava d’escriure tonteries! como si lo viese!
Co-lló! Quin peaso arròs al forn. Mmm…I quant de temps sense menjar-ne. Últimament estic poc cuinetes. Sort que la mare i el pare vénen a passar uns dies i m’han promés que em cuinaran coses bones…i valencianes, xa!
en ma casa no posem llonganissa. però… interessante!
No sé si seré capaç d’algún dia possar llonganissa al meu arròs al forn, encara que m’ha tentat molt, l’ortodoxia casolana em controla en excès…però interessant és, i molt…
Eloi, me das miedo, jeje