Aquest blog està dedicat a la gastronomia, i la gastronomia és molt més que una recepta, per exemple: és qualsevol cosa que parle d’aquest plaent hàbit com és el menjar. Per això, ací també tindran cabuda aquells llibres, música, pel·lícules, pintures…on hi apareguen sopes, putxeros, perols, pastissos, cols o bledes.
Hui, per començar aquesta secció, he triat la cançó més coneguda d’un grup mític i fantàstic, les Vainica Doble, que van fer com a capçalera d’un programa també mític. Triar aquesta cançó no les fa justícia a elles, però segur que tothom ha taral·lejat la música o la lletra -eixa llista de bombes castellanes- més d’una vegada…
-Siempre que vuelves a casa me pillas en la cocina
embadurnada de harina, con las manos en la masa.
-Niña, no quiero platos finos,
que vengo del trabajo y no me patece pato chino
a ver si me alliñas; un gazpacho con su ajo y su pepino
Papas con arroz, bonito con tomate, cochifrito,
caldereta, migas con chocolate,
cebolleta en vinagreta, morteruelo,
lacón con gredos, bacalao al pil-pil
y un poquito perejil.
-Chiquillo, que hoy hay un cursillo para cordon-bleu.
-Eso ya lo se, pero chiquilla, dame pepinillo
y yo lo remojaré com una copita de ojen.
[...] m’ho podia creure quan ho he vist. Corria pel blog De calories i plaer en el seu post Un classic dels classics quan he trobat un article amb la capçalera del primer programa de cuina que vaig veure mai: [...]