Una de les coses que teniem clares quan vam obrir aquest blog fou que un dels primers posts que fariem seria la crònica de la VII Fira Gastronòmica i de Productes agroalimentaris de la Vall d’Albaida. I cap a Ontinyent que anàrem uns representants d’aquest blog a cobrir la notícia.
Diguem d’entrada que l’experiència ha sigut molt positiva; recomane fervorosament aquesta Fira, i qualsevol d’aquesta mena que hi haja pels voltants: amb cinc euros, tenies per a sis degustacions en qualsevol de les parades de menjar i beguda que hi haja i, per Déu, que acabes amb la panxa plena i la cara de gust per haver tastat coses tan bones com la Pericana de Muro, una mena d’espencat fet amb nyores i abadejo, que és de les coses més sublims que he tastat en temps -això, i les tomaques seques en oli. De fet, de tot el que provàrem (molt, potser no, però sí suficient), és el que més ens va agradar, tal volta perquè no ho coneixíem. També, vam tastar formatges de l’Heretat de Pere, especialitzats en formatges de cabra, molt saborosos, i molt suaus per a ser de cabra; recomanem especialment el formatge en oli: boníssim (no vull ni imaginar com serà sucaet en pa…). També de formatges viuen en L’alqueria del Saco, on ens van deixar tastar formatges blancs, coca de formatge, i un poc de iogurt líquid molt suau. Entre tant, no li vam fer un lleig als embotits, que són la meua debilitat, i vaig anar a parar a dues paraetes, en una de les quals vaig tastar una bufa que era glòria celestial. Tot això amanit amb unes copetes de vi, i un suquet de taronja i magrana ecològiques de postre.
Jo em vaig deixar el xocolate -que segons Anna i Joan també estava boníssim- i la cervessa ecològica, que “no lleva punts del cotxe ni res, xicons!”, més uns quants licorets que hi havia per allí. Però tot no pot ser, que tampoc tenim tants diners, i sobretot, tant d’estòmac. Un altre any més, que val la pena: menges, xarres amb els venedors, que estan igual o més acombioats que tu, sents l’home de la megafonia que presenta els barracons i que és tot un personatge…i en general, et sents com en casa entre tant de valldalbildí.
Doncs això, que l’any que ve tornem!
només ens va faltar el document gràfic, tot un “fallo”… però què voleu, era la priemra noticia que cobriem!!!
Ai farterueles! Mira que justificar-se amb l’excusa de cobrir la notícia. x’D
Ai xé, el mal és que jo haguera anat però és que… el fin de semana me dejo fatal, fatal! En compte de descansar… alaaa! i avui… dilluns!
Jo vaig anar-hi fa uns anys amb la mare i el pare i…Mmm, sí que vaig gaudir, sí! Sobretot tastant els vinets. De quants plaers està fet aquest mon! Així no hi ha manera de perdre els dos quilets que he guanyat aquest últim any. Serà la felicitat?
Aiiiiiiii! Món (amb accent!). Hauríem de canviar la cançó aquella que diu “De bar en bar” i dir “De fira en fira”. Ací a Mallorca cada cap de setmana hi ha Fira de Tardor en un o altre poble. El que ve és la de l’esclatasang (llàstima que no podré gaudir-la perquè fem una escapadeta a “Barsalona”)